Quan això esquitxi, perque saps que ho farà, em sentiré com la cua del vestit de la núvia que s'arrossega per terra; com el vapor d'escalfó corporal dels esportistes després de fer un gran esforç; com els pèls de les cames asfixiats i oprimits pels mitjons al final del dia; com l'enveja insana de les tipografies de pal sec per la llargada dels serifs; com la lenta exposició sensible de la llum en moviment, que captura el pas del temps: 1 pas, 1 pas, 1 pas... i n'atura de cop el rastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada