ELS HOMES BONS MAI FOLLEN

Sóc un Déu de pa sucat amb oli;
Posidó déu dels vents:
perquè, perquè?
els homes bons mai follen!

Goite-les
fermoses donzelles,
goite-les,
els seus pits d’altivesa;
escriuen, escriuen...
pàgines d’insondable bellesa.

Sóc un coi de Déu,
un Déu de pa sucat amb oli.

Els trens
grimpant les altes muntanyes;
els homes bons en un racó,
els trens grimpadors,
poms i poms d’oloroses roses.

Collons!
Els homes bons mai follen!

Perquè? Oh Déu dels déus!
perquè, els homes bons mai follen?

Josep Mª Fusté, 7 de Maig del 2006.